Març arriba sempre amb una energia especial. No sé si és perquè l’hivern ja comença a afluixar o perquè el cos demana moviment, però a mi m’agrada viure’l com un mes de creixement. I això és exactament el que farem a l’Escola d’Arts Escèniques de Gaianes: créixer, explorar i atrevir-nos un poc més.
En un poble menut com el nostre, cada activitat cultural és una llavor. I jo continue sembrant amb la mateixa il·lusió del primer dia. La proposta de març és clara: treballar la creativitat des de diferents llenguatges, però amb un fil conductor molt divertit i potent —la creació de clons.
Crear un clon… o descobrir parts de nosaltres
El dimecres 4 començarem amb creació de clons i teatre. Però què és això dels clons? No és només un joc escènic. És una proposta que ens permet experimentar amb la identitat, amb les diferents versions que tenim dins i amb la possibilitat de multiplicar-nos cinematogràficament.
Cada alumna i alumne crearà el seu propi clon: una versió exagerada, alternativa o imaginada d’ella o d’ell mateix. Pot ser més valenta, més despistada, més rebel, més misteriosa… o tot el contrari. El clon ens dona llibertat. Ens permet jugar sense por, perquè “no soc jo, és el meu clon”.
Des del cinema treballarem la construcció del personatge: com parla, com pensa, com reacciona. És un exercici molt complet que combina imaginació, tècnica interpretativa i consciència corporal.
El dimecres 11 farem un pas més enllà: gravació de clons i teatre. Portarem aquests personatges a la càmera. I ací és on passa la màgia. El que funciona en escena no sempre funciona igual davant d’una càmera. Aprenem a modular, a afinar, a escoltar-nos des d’un altre lloc.
Treballar davant càmera dona una consciència molt precisa. Ens obliga a ser més autèntics, més subtils. I quan revisem el material, el procés d’aprenentatge es multiplica. No es tracta de jutjar-se, sinó d’observar-se per créixer.
Teatre i ràdio: la veu com a instrument
El dimecres 18 canviem de registre amb teatre i ràdio. La ràdio és una de les ferramentes més potents que tenim a l’escola. Quan desapareix la imatge, la veu ho és tot. El to, el ritme, el silenci, la intenció.
En un món on estem tan exposats visualment, treballar només amb la veu és quasi revolucionari. La ràdio desperta la imaginació d’una manera brutal. Qui escolta crea les seues pròpies imatges mentals. I qui interpreta aprén a sostenir l’atenció només amb paraules i energia.
Combinar teatre i ràdio ens permet entendre que la interpretació no depén d’un únic format. Un bon intèrpret sap adaptar-se al mitjà: escenari, càmera o micròfon.
Presentació dels clons: mostrar el procés
El dimecres 25 tancarem el mes amb la presentació dels clons. No és un gran espectacle, ni ho pretén ser. És una mostra del procés. Un espai per compartir el que hem investigat, el que hem descobert i el que ens ha sorprés.
A mi m’interessa molt més el procés que el resultat. Però també és important aprendre a mostrar el treball, a exposar-se amb naturalitat i orgull. Presentar els clons és una manera de dir: “Mireu tot el que hem sigut capaços de crear”.
Formació contínua i activitats a demanda
A banda de la programació dels dimecres, continuem amb activitats a demanda que amplien el ventall d’experiències.
El circ (xanques i malabars) treballa coordinació, equilibri, presència i confiança. Pujar-se a unes xanques no és només una habilitat física, és un acte de valentia. I això transforma.
La consciència corporal ens ajuda a connectar amb el cos des d’un lloc lliure, sense judicis. Dinàmiques corporals i ball lliure per deixar anar tensions i descobrir noves maneres de moure’ns.
I, per descomptat, la interpretació davant càmera en format intensiu, on aprofundim en el llenguatge audiovisual i en el món del càsting: com preparar una escena, com presentar-se, com entrar en la indústria amb criteri i preparació real.
Una escola menuda amb mirada gran
Sempre ho dic: som una escola menuda en un poble menut. Però la mirada és gran. No treballe des de la improvisació sense rumb, sinó des d’una intenció clara: oferir formació artística de qualitat, adaptada al nostre context, però connectada amb el món real.
Cada dimecres, a les 17h per a infantil i a les 18:30h per a joves i adultes, obrim la porta del carrer L’Església 3 amb la mateixa pregunta: què podem crear hui?
No es tracta només d’aprendre teatre o càmera. Es tracta d’aprendre a expressar-se, a escoltar, a treballar en equip, a sostindre la mirada, a confiar.
Març és moviment
Si haguera de resumir este mes en una paraula seria moviment. Moviment creatiu, moviment intern, moviment col·lectiu.
Crear clons és multiplicar-nos. Fer ràdio és expandir-nos. Presentar el treball és compartir-nos.
I això, en un poble de 500 habitants, té encara més valor. Perquè cada proposta cultural construeix comunitat. Cada assaig és una trobada. Cada activitat és una excusa per activar la imaginació.
Març no és només un mes més. És una oportunitat per continuar creixent junts i juntes des de l’art.
I si estàs llegint açò i sents curiositat, ja ho saps: este pot ser el teu moment.
Ens veiem dimecres. 🎭✨
.jpg)
.jpg){kind=link}