Quan arriba juny, sempre apareixen sentiments contradictoris. D’una banda, la satisfacció d’haver recorregut un camí ple d’aprenentatges i experiències. De l’altra, una miqueta de nostàlgia en veure que el curs arriba al seu final. Però si hi ha una cosa que caracteritza l’Escola d’Arts Escèniques de Gaianes és que cada final és també un nou començament.
El pròxim 17 de juny a les 18 h, al carrer L’Església, 3 de Gaianes, celebrarem la mostra de final de curs. Un espai obert per compartir amb famílies, amistats i veïnat una part del treball realitzat al llarg d’estos mesos.
Ha sigut un curs intens. Un curs de canvis constants, d’idees que han anat transformant-se, de proves, d’assaigs, de rialles i també d’alguns reptes. Però sobretot, ha sigut un curs viscut amb molta il·lusió.
Quan vaig iniciar este projecte, tenia clar que volia crear alguna cosa més que unes classes d’arts escèniques. Volia crear un espai on les persones pogueren expressar-se, experimentar i descobrir noves formes de comunicar-se i de créixer. I cada curs em reafirme més en la importància de tindre llocs així, especialment en pobles menuts com Gaianes.
Durant este any hem fet molt més que teatre. Hem treballat cinema, ràdio, doblatge, interpretació davant càmera, tècniques corporals, creació de personatges, improvisació, circ i moltes altres propostes que han anat sorgint pel camí. Algunes han acabat convertint-se en espectacles, altres en exercicis pràctics i altres simplement en experiències que han deixat empremta.
Perquè les arts escèniques no són només el resultat final que veu el públic. Són també el procés. Els nervis abans d’eixir a escena. La primera vegada que algú s’atreveix a parlar davant d’un micròfon. El descobriment d’una emoció nova. La capacitat d’imaginar mons que encara no existixen.
I este curs ha estat ple d’eixos moments.
Hem estrenat espectacles, hem creat projectes audiovisuals, hem jugat amb els clons cinematogràfics, hem explorat emocions, hem fet ràdio i hem convertit la creativitat en una part del nostre dia a dia.
Per això, la mostra de final de curs no és només un acte de cloenda. És una celebració del camí recorregut.
Enguany, les persones assistents podran gaudir d’una mostra de doblatge i de la tècnica de l’espill, dos recursos escènics que treballen aspectes tan importants com l’escolta, la coordinació, la interpretació i la presència escènica. També farem un xicotet repàs d’alguns dels projectes que han marcat este curs.
Però, com en tot bon espectacle, també hi haurà espai per a la sorpresa. Sense desvelar massa, puc dir que les persones assistents s’emportaran alguna cosa més que records. Perquè m’agrada pensar que la cultura no només es mira: també es viu i es comparteix.
Mirant arrere, em sent profundament agraïda. A les famílies, per la confiança. A l’alumnat, per la valentia d’atrevir-se a crear. I al poble de Gaianes, per continuar demostrant que la cultura també pot créixer des dels llocs menuts.
Sovint pensem que les grans iniciatives culturals només naixen a les ciutats. Però la realitat és que la cultura apareix allà on hi ha persones amb ganes de fer coses. I això és precisament el que ha passat ací.
L’Escola d’Arts Escèniques de Gaianes continua evolucionant. Cada curs és diferent. Cada projecte ens porta per camins inesperats. I això és part de la màgia. Perquè crear també és canviar, adaptar-se i continuar aprenent.
El final de curs és una oportunitat per mirar tot el que hem construït. Però també és una invitació a imaginar el futur. A continuar contant històries. A continuar jugant. A continuar fent poble a través de la cultura.
Per això, vos convide a acompanyar-nos en esta celebració. A vindre, a compartir i a gaudir d’un vespre especial.
Perquè les arts escèniques són molt més que pujar a un escenari. Són una manera de mirar el món.
I este curs, una vegada més, hem tingut la sort de viure’l juntes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario