Naturópata, actriz, directora de cine y escritora Consulta de terapias con personas en Gaianes Terapia con animales en Muro
Escuela de artes escénicas en Gaianes Contacto: agnesortegaperez@gmail.com|605978361
Decodificación de problemas en tu vida. Si te encuentras en un desequilibrio te ofrezco volver a regresar al equilibrio.
Técnicas:
Facilitación emocional: comunicación empática, encontrar sentimientos escondidos y cómo gestionar su equilibrio, resolución de conflictos.
Facilitación en intuición: lectura del cuerpo con opción a masaje o reiki(con esta lectura hallarás los desequilibrios y bloqueos energéticos de tu vida), lectura de cartas (con esta lectura hallarás los desequilibrios y bloqueos energéticos del pasado, presente y tu futuro).
Opciones: presencial, a domicilio, teléfono, whatsapp y skype.
Prueba, date un tiempo para ti. Elige la técnica que más acorde esté contigo y recuerda, el coste es Aportación voluntaria consciente.
Després de l’emoció del primer programa, La ràdio de Gaianes torna amb una nova entrega plena de converses, curiositats i moments compartits. El Programa 2 arriba amb la mateixa essència que ha fet especial este projecte des del primer dia: la proximitat, la naturalitat i les ganes de passar una bona estona.
Creat per Agnès Ortega i Jacob Llopis, mare i fill, este podcast continua consolidant-se com un espai únic en valencià on les converses espontànies es converteixen en aventures sonores capaces de fer riure, pensar i descobrir coses noves.
Des de Gaianes i amb molta il·lusió, el programa segueix explorant aquells temes que formen part de la vida quotidiana: l’actualitat, la biologia, les emocions, les històries curioses i eixes preguntes que, de vegades, semblen senzilles però amaguen grans reflexions.
I si hi ha una cosa que caracteritza La ràdio de Gaianes, és precisament això: la sorpresa. Cada episodi és diferent. Mai se sap del tot on portarà la conversa ni quines ocurrències apareixeran pel camí. La màgia del podcast està en deixar espai a la curiositat i a la improvisació.
En este segon programa tornen les seccions que ja formen part de la identitat del projecte:
🎙️ Acudits, històries i actualitat, on qualsevol notícia, anècdota o situació del dia a dia pot donar lloc a una conversa divertida o inesperada.
🌱 Visió Vital, un espai de reflexió compartida on es parla de la vida, de les emocions i de la manera com observem el món.
🔬 Biologia, perquè la ciència i la natura estan plenes de preguntes fascinants i curiositats sorprenents.
💬 Comentaris i preguntes, un racó cada vegada més obert a la participació de les persones que escolten el programa.
La combinació entre l’experiència vital d’Agnès Ortega, directora de cine, actriu, escriptora i naturòpata, i la mirada espontània i creativa de Jacob Llopis, jove actor nascut en 2014, dona lloc a converses autèntiques i sense filtres.
En un món cada vegada més accelerat, La ràdio de Gaianes reivindica el valor de les converses tranquil·les, l’humor compartit i el temps en família. És un espai on no cal ser expert en res per a participar: només cal tindre curiositat i ganes d’escoltar.
El podcast està pensat per a escoltar mentre passeges, condueixes, cuines o simplement necessites una estona de companyia. És una invitació a desconnectar del soroll i reconnectar amb les històries senzilles que fan gran el dia a dia.
A més, el projecte aposta pel valencià com a llengua viva de comunicació i cultura, demostrant que es poden crear continguts de qualitat, propers i originals des dels pobles i per al món.
Cada nou programa és una oportunitat per descobrir alguna cosa nova: una curiositat científica, una reflexió inesperada o una frase divertida que et farà somriure. I això és, precisament, el que fa especial este podcast.
La ràdio de Gaianes no és només un programa; és un espai de trobada. Un lloc on converses, riures i preguntes es transformen en moments compartits.
Si encara no heu escoltat el Programa 2, este és el moment perfecte per unir-vos a esta aventura radiofònica.
Quan arriba juny, sempre apareixen sentiments contradictoris. D’una banda, la satisfacció d’haver recorregut un camí ple d’aprenentatges i experiències. De l’altra, una miqueta de nostàlgia en veure que el curs arriba al seu final. Però si hi ha una cosa que caracteritza l’Escola d’Arts Escèniques de Gaianes és que cada final és també un nou començament.
El pròxim 17 de juny a les 18 h, al carrer L’Església, 3 de Gaianes, celebrarem la mostra de final de curs. Un espai obert per compartir amb famílies, amistats i veïnat una part del treball realitzat al llarg d’estos mesos.
Ha sigut un curs intens. Un curs de canvis constants, d’idees que han anat transformant-se, de proves, d’assaigs, de rialles i també d’alguns reptes. Però sobretot, ha sigut un curs viscut amb molta il·lusió.
Quan vaig iniciar este projecte, tenia clar que volia crear alguna cosa més que unes classes d’arts escèniques. Volia crear un espai on les persones pogueren expressar-se, experimentar i descobrir noves formes de comunicar-se i de créixer. I cada curs em reafirme més en la importància de tindre llocs així, especialment en pobles menuts com Gaianes.
Durant este any hem fet molt més que teatre. Hem treballat cinema, ràdio, doblatge, interpretació davant càmera, tècniques corporals, creació de personatges, improvisació, circ i moltes altres propostes que han anat sorgint pel camí. Algunes han acabat convertint-se en espectacles, altres en exercicis pràctics i altres simplement en experiències que han deixat empremta.
Perquè les arts escèniques no són només el resultat final que veu el públic. Són també el procés. Els nervis abans d’eixir a escena. La primera vegada que algú s’atreveix a parlar davant d’un micròfon. El descobriment d’una emoció nova. La capacitat d’imaginar mons que encara no existixen.
I este curs ha estat ple d’eixos moments.
Hem estrenat espectacles, hem creat projectes audiovisuals, hem jugat amb els clons cinematogràfics, hem explorat emocions, hem fet ràdio i hem convertit la creativitat en una part del nostre dia a dia.
Per això, la mostra de final de curs no és només un acte de cloenda. És una celebració del camí recorregut.
Enguany, les persones assistents podran gaudir d’una mostra de doblatge i de la tècnica de l’espill, dos recursos escènics que treballen aspectes tan importants com l’escolta, la coordinació, la interpretació i la presència escènica. També farem un xicotet repàs d’alguns dels projectes que han marcat este curs.
Però, com en tot bon espectacle, també hi haurà espai per a la sorpresa. Sense desvelar massa, puc dir que les persones assistents s’emportaran alguna cosa més que records. Perquè m’agrada pensar que la cultura no només es mira: també es viu i es comparteix.
Mirant arrere, em sent profundament agraïda. A les famílies, per la confiança. A l’alumnat, per la valentia d’atrevir-se a crear. I al poble de Gaianes, per continuar demostrant que la cultura també pot créixer des dels llocs menuts.
Sovint pensem que les grans iniciatives culturals només naixen a les ciutats. Però la realitat és que la cultura apareix allà on hi ha persones amb ganes de fer coses. I això és precisament el que ha passat ací.
L’Escola d’Arts Escèniques de Gaianes continua evolucionant. Cada curs és diferent. Cada projecte ens porta per camins inesperats. I això és part de la màgia. Perquè crear també és canviar, adaptar-se i continuar aprenent.
El final de curs és una oportunitat per mirar tot el que hem construït. Però també és una invitació a imaginar el futur. A continuar contant històries. A continuar jugant. A continuar fent poble a través de la cultura.
Per això, vos convide a acompanyar-nos en esta celebració. A vindre, a compartir i a gaudir d’un vespre especial.
📅 17 de juny
🕕 18 h
📍 C/ L’Església, 3 – Gaianes
Perquè les arts escèniques són molt més que pujar a un escenari. Són una manera de mirar el món.
I este curs, una vegada més, hem tingut la sort de viure’l juntes.
Ya está disponible un nuevo capítulo de la segunda temporada de Muerte y Sexo y, en esta ocasión, he decidido hablar de un tema que parece sencillo, pero que esconde muchas más capas de las que aparenta: la lencería.
Cuando pensamos en lencería solemos pensar en seducción, deseo, sensualidad o incluso estética. Son conceptos que aparecen constantemente en la publicidad, en las películas, en las redes sociales y en muchos de los mensajes que recibimos desde pequeñas. Sin embargo, pocas veces se habla de algo que para mí resulta mucho más importante que cualquier conjunto de encaje, cualquier color o cualquier tejido: la comunicación.
Con frecuencia parece que existe una especie de guion invisible sobre cómo debe ser la intimidad. Se supone que determinadas prendas resultan atractivas, que ciertas formas son más sensuales que otras y que existe una manera correcta de presentarse ante otra persona. Pero la realidad es mucho más compleja.
No a todas las personas les gusta lo mismo.
No todas las personas se sienten cómodas con las mismas prendas.
No todas las personas viven la sensualidad de la misma manera.
Por eso considero tan importante la comunicación.
Si algo gusta, es bueno decirlo.
Si una textura resulta agradable, también.
Si se prefiere algo sencillo en lugar de algo elaborado, merece ser expresado.
Si una determinada prenda genera incomodidad, también debería poder hablarse con total naturalidad.
Muchas veces se espera que la otra persona adivine gustos, deseos o necesidades, cuando la realidad es que nadie tiene una bola de cristal. La comunicación evita malentendidos, reduce inseguridades y ayuda a construir encuentros mucho más auténticos.
Durante años también se ha ejercido una enorme presión sobre las mujeres respecto a cómo deben mostrarse en la intimidad.
Se les ha dicho cómo vestir, cómo seducir, cómo comportarse y hasta qué tipo de cuerpo debería resultar atractivo.
La industria de la moda, la publicidad y gran parte del entretenimiento han contribuido a generar una imagen muy concreta de lo que significa ser sensual.
Y aunque muchas personas disfrutan de la lencería y la viven como una forma de expresión personal, también es cierto que otras muchas pueden llegar a sentirse obligadas a cumplir unas expectativas que no siempre coinciden con sus deseos reales.
Creo que merece la pena hacerse una pregunta sencilla:
¿Se lleva esa lencería porque realmente apetece o porque se cree que es lo que se espera?
La respuesta puede ser diferente para cada persona, pero hacerse la pregunta ya resulta interesante.
Por otra parte, algo que siempre me ha llamado la atención es la enorme diferencia que existe entre la oferta destinada a mujeres y la destinada a hombres.
Reconozco que no tengo una gran experiencia en este ámbito, pero observando lo que existe en el mercado resulta evidente que la variedad masculina suele ser mucho más reducida.
La creatividad, los diseños, los colores, los tejidos y las opciones parecen concentrarse mayoritariamente en el público femenino.
Y eso también dice algo sobre cómo entendemos la sensualidad dentro de nuestra cultura.
Da la sensación de que históricamente se ha puesto el foco en cómo debe presentarse la mujer ante la mirada ajena, mientras que la imagen masculina ha recibido mucha menos atención en este aspecto.
Más allá de la ropa, las prendas o la estética, hay algo que para mí tiene un valor especial: la desnudez.
Y no hablo solamente de la desnudez física.
Hablo también de la desnudez emocional.
De la capacidad de mostrarse tal como una es.
De sentirse cómoda en el propio cuerpo.
De dejar de luchar constantemente contra defectos imaginarios.
De abandonar durante un momento las expectativas externas.
Porque cuando existe confianza, respeto y conexión, la desnudez deja de ser una amenaza para convertirse en un espacio de libertad.
Quizá por eso pienso que la mejor intimidad no nace de una prenda concreta.
No nace de una marca.
No nace de un color.
No nace de una fotografía perfecta.
Nace de la comunicación.
Nace de la confianza.
Nace de la autenticidad.
Y nace de la capacidad de sentirse presente en el momento sin necesidad de interpretar un personaje.
Vivimos en una época en la que constantemente se nos muestran imágenes idealizadas de prácticamente todo. Relaciones perfectas, cuerpos perfectos, encuentros perfectos y experiencias perfectas.
Pero la vida real rara vez funciona así.
Las relaciones humanas son imperfectas.
Los cuerpos son imperfectos.
Las emociones son imperfectas.
Y precisamente ahí reside gran parte de su belleza.
Por eso me apetecía dedicar un episodio a este tema. Porque detrás de una conversación aparentemente superficial sobre lencería aparecen cuestiones mucho más profundas relacionadas con la autoestima, la comunicación, el deseo, las expectativas y la forma en la que nos relacionamos con nuestro propio cuerpo.
Al final, cada persona tendrá sus gustos, sus preferencias y sus formas de vivir la sensualidad.
Y eso está perfectamente bien.
Lo importante es que esas elecciones nazcan desde la libertad y no desde la obligación.
Que se pueda hablar de ellas sin vergüenza.
Que se puedan compartir sin miedo.
Y que la intimidad deje de ser un escenario donde cumplir expectativas para convertirse en un espacio donde sentirse cómoda siendo una misma.
Si te apetece escuchar esta reflexión completa, el nuevo capítulo de Muerte y Sexo ya está disponible en iVoox, YouTube, Spotify y Apple Podcasts.
Vivim en una època extraordinària. Mai abans havíem tingut tant accés a la informació, a la tecnologia i a les possibilitats de comunicació. I, paradoxalment, mai abans tantes persones havien manifestat sentir-se cansades, estressades, desconnectades d'elles mateixes o perdudes davant de les exigències del dia a dia.
Ens hem acostumat a viure corrent.
Correm per arribar a la feina. Correm per complir responsabilitats familiars. Correm per respondre missatges. Correm per estar al dia de tot. Correm tant que moltes vegades oblidem una pregunta essencial:
Com estic realment?
Aquesta pregunta tan simple és, probablement, una de les més importants que podem fer-nos.
Precisament amb la voluntat de crear espais de reflexió, consciència i benestar, aquest mes de juny tindré l'oportunitat d'oferir dues xerrades gratuïtes en les quals compartirem eines pràctiques i experiències que poden ajudar-nos a recuperar una relació més sana amb nosaltres mateixos.
Primera xerrada: Tomar la vida desde el amor
La primera cita serà el pròxim 12 de juny a les 19.00 hores a la Sociedad Naturista Vegetariana d'Alcoi.
Aquesta xerrada naix d'una observació molt senzilla: moltes vegades prenem decisions des de la por.
Por al fracàs.
Por al rebuig.
Por a equivocar-nos.
Por a perdre.
La por és una emoció legítima i necessària. Però quan es converteix en el motor principal de la nostra vida acaba condicionant la nostra salut, les nostres relacions i la nostra capacitat de gaudir.
Durant aquesta trobada reflexionarem sobre què significa realment viure des de l'amor.
No es tracta d'un amor romàntic ni idealitzat. Es tracta d'una actitud vital basada en l'acceptació, el respecte, la responsabilitat i la confiança.
Quan aprenem a mirar-nos amb més amor també aprenem a escoltar millor les nostres necessitats, a posar límits saludables i a prendre decisions més coherents amb el que realment sentim.
Segona xerrada: Vivir el Momento Presente
El 25 de juny ens trobarem a L'Almassera de Gaianes, en format presencial i online.
Aquesta xerrada aborda una de les dificultats més habituals del nostre temps: la incapacitat per habitar el present.
Moltes persones passen gran part del dia recordant situacions del passat o anticipant problemes futurs.
La ment salta constantment d'un lloc a un altre.
Mentrestant, la vida continua passant.
Quan vivim permanentment fora del present apareixen amb més facilitat l'ansietat, l'estrés, la confusió mental i la sensació de no gaudir de les coses importants.
Durant la conferència explorarem diferents recursos per recuperar la calma mental, augmentar la claredat interior i reconnectar amb allò que realment és important.
Salut integrativa: una mirada global
Al llarg dels anys de treball com a naturòpata he comprovat una vegada i una altra que la salut no depén únicament del cos físic.
La manera com pensem, la forma en què gestionem les emocions, la qualitat de les nostres relacions, el descans, l'alimentació i fins i tot el sentit que donem a la nostra vida tenen un impacte directe sobre el nostre benestar.
Per això aquestes xerrades no pretenen oferir fórmules màgiques ni solucions ràpides.
La proposta és molt més senzilla i alhora molt més profunda:
Aprendre a escoltar-nos.
Aprendre a observar-nos.
Aprendre a viure amb més consciència.
Una invitació a regalar-te temps
De vegades pensem que cuidar-nos requereix grans canvis.
No sempre és així.
A vegades el primer pas consisteix simplement a parar durant una hora i escoltar una idea diferent.
Fer una pausa.
Respirar.
Permetre'ns reflexionar.
Aquestes dues conferències volen ser precisament això: un espai segur on poder compartir experiències, coneixements i recursos que ens ajuden a viure amb més serenitat.
Si alguna vegada has sentit que vas massa de pressa.
Si notes que l'estrés ocupa massa espai en la teua vida.
Si tens la sensació que necessites reconnectar amb tu mateixa o amb tu mateix.
Si simplement t'interessa el món de la salut integrativa i el desenvolupament personal.
Aquestes xerrades són per a tu.
Informació de les activitats
🌿 Tomar la vida desde el amor
📍 Sociedad Naturista Vegetariana d'Alcoi
📅 12 de juny
🕖 19.00 h
🌿 Vivir el Momento Presente
📍 L'Almassera de Gaianes
📅 25 de juny
🕣 20.15 h
💻 Modalitat presencial i online
📲 Informació i reserves:
605 97 83 61
Us espere amb moltes ganes per compartir aquest espai de consciència, aprenentatge i creixement personal.
L’últim mes d’activitats de l’Escola Arts Escèniques Gaianes ja està ací i arriba carregat de creativitat, aprenentatge i moments especials abans de tancar el curs i donar la benvinguda a l’estiu.
Aquest juny serà un mes més curt en calendari, però molt intens en experiències, activitats i treball artístic. Durant tot el curs hem compartit escenes, jocs teatrals, exercicis corporals, improvisacions, pràctiques davant càmera, moments de nervis, rialles i també molts processos personals que han anat creixent setmana rere setmana.
Les arts escèniques tenen eixa capacitat tan especial de transformar les persones des de dins, ajudant a guanyar confiança, a expressar emocions i a descobrir noves formes de comunicar-se amb el món.
🎬 Cine d’espill i creativitat audiovisual
Durant el mes de juny continuarem amb les pràctiques de cine d’espill, una activitat que ha despertat molta curiositat i creativitat entre l’alumnat.
Aquest tipus de pràctiques permeten treballar: • la interpretació emocional
• la comunicació no verbal
• la presència davant càmera
• la imaginació visual
• el treball en equip
Moltes vegades, quan una persona es veu representada a través de la càmera, descobreix aspectes de si mateixa que no coneixia. Per això aquestes activitats tenen també una part molt important de desenvolupament personal.
🎙️ Ràdio, veu i expressió
També continuarem amb les pràctiques de ràdio i expressió oral.
Treballar la veu ajuda moltíssim a: • millorar la dicció
• parlar amb més seguretat
• aprendre a escoltar
• improvisar
• comunicar emocions
Són eines molt útils tant per a les arts escèniques com per a la vida quotidiana.
🎪 Circ i consciència corporal
El circ continuarà present dins de l’escola amb: • xanques (+18 anys)
• malabars
• coordinació corporal
• equilibri i moviment
A més, seguirem treballant la consciència corporal i el ball lliure, una part molt important del projecte perquè ajuda a connectar emocions, cos i creativitat des d’un espai segur i sense judicis.
Cada alumne viu aquestes activitats d’una manera diferent, però totes tenen una cosa en comú: permeten expressar-se amb llibertat.
✨ Una presentació final molt especial
El dimecres 17 serà un dels dies més especials del mes perquè es realitzarà la presentació final de la pràctica d’espill.
A més, hi haurà una sorpresa preparada per acomiadar el curs d’una manera divertida i emotiva.
Aquest tipus de presentacions no són només una mostra artística. També representen: • el treball fet durant mesos
• la superació personal
• la confiança guanyada
• l’aprenentatge compartit
🌿 Més que una escola de teatre
Des de l’Escola Arts Escèniques Gaianes sempre s’ha intentat crear un espai humà, creatiu i segur on cada alumne puga desenvolupar-se al seu ritme.
No es tracta únicament de memoritzar textos o pujar a un escenari. Les arts escèniques també són: • escolta
• empatia
• convivència
• expressió emocional
• confiança
• creativitat
Cada curs és diferent perquè cada grup aporta una energia única.
Aquest any ha estat ple de descobriments, noves experiències i moments molt bonics compartits entre alumnat, famílies i professorat.
☀️ Mirant cap a setembre
Ara arriba el moment de tancar el curs, descansar durant l’estiu i començar a preparar noves idees per al pròxim any.
📅 A finals d’agost es compartirà el nou calendari amb: • noves activitats
• possibles reajustaments
• noves propostes formatives
• horaris actualitzats
L’objectiu continua sent el mateix: crear un espai viu, accessible i creatiu per a totes les edats i nivells.
💛 Gràcies per formar part
Des de l’Escola Arts Escèniques Gaianes volem donar les gràcies a totes les famílies, alumnat i persones que han format part d’aquest curs.
Sense aquesta xarxa humana seria impossible mantindre viu un projecte així.
Ara toca gaudir d’aquest últim mes, viure cada activitat amb intensitat i continuar creant records que segurament quedaran durant molt de temps 🎭✨
Ayer 26 de mayo fue uno de esos días que una guarda dentro. De esos momentos que, aunque duren unas horas, te recuerdan por qué sigues creando, por qué sigues grabando historias aunque el cansancio exista, aunque el tiempo no llegue a todo y aunque muchas veces el cine independiente se sostenga únicamente con pasión, ganas y muchísimo esfuerzo.
Trauma se proyectó en la sala Kinepolis Alicante dentro del Festival de Cine de Alicante y, además, se convirtió en la primera selección oficial del cortometraje. Solo escribir esto ya me hace sonreír.
Volver a una gran pantalla siempre impresiona. Ver un trabajo que nació desde una idea pequeña, íntima y emocional proyectado delante de público tiene algo difícil de explicar. El cine cambia cuando se comparte. Las escenas se sienten distintas, los silencios pesan más y las miradas del público también hablan.
Trauma nace de una reflexión muy humana: cómo determinadas experiencias pueden ir dejando heridas dentro de una persona hasta transformar completamente su manera de relacionarse con el mundo.
La protagonista, Ana, vive diferentes altercados a lo largo de su vida, con personas y edades distintas, y todo eso termina generando un miedo profundo hacia la gente en general. Ese estado de alerta constante, esa sensación de desconfianza y fragilidad emocional, era algo que me apetecía explorar desde un lugar sencillo, directo y emocional.
No buscaba grandes artificios. Buscaba transmitir sensación. Incomodidad. Vulnerabilidad. Esa emoción silenciosa que muchas veces no se explica con palabras pero sí con gestos, silencios y miradas.
El reparto ha sido parte fundamental de este proyecto:
Agnès Ortega, Adam Enrique, Marta Llopis, Alicia Senabre, Jacob Llopis y Bella. Cada una de las personas implicadas aportó algo importante para construir esta historia y darle verdad.
También quiero agradecer la música y recursos sonoros utilizados para acompañar la pieza y ayudar a generar esa atmósfera emocional y psicológica que necesitaba el corto.
Pero si algo me emocionó especialmente ayer fue el momento posterior a la proyección. Varias personas se acercaron para darme la enhorabuena, comentar el contenido del corto y compartir sus sensaciones. Y eso, sinceramente, es de las cosas más bonitas que pueden pasar cuando haces cine.
Porque al final no se trata solo de proyectar una pieza audiovisual. Se trata de generar algo en quien la mira. Que remueva, que haga pensar, que conecte o incluso que incomode. Pero que deje huella.
Muchas veces hacer cine independiente parece una locura. Hay poco presupuesto, mucho trabajo detrás y una cantidad enorme de horas invisibles que nadie ve. Pero momentos como el de ayer hacen que todo cobre sentido.
Quiero agradecer especialmente a Vicente, presidente del festival, y a toda la organización por volver a brindarme la oportunidad de mostrar mi trabajo en este espacio. Apostar por creadoras y creadores independientes también es apostar por historias diferentes, por miradas personales y por nuevas formas de contar.
Y sí, salí del cine con una sensación muy clara dentro: más ganas de seguir creando.
Más ganas de seguir escribiendo.
Más ganas de seguir dirigiendo.
Más ganas de atreverme quizá con un cortometraje más largo… o incluso con una película.
Porque al final una historia siempre lleva a otra.
Y mientras existan ganas de contar, seguiremos creando.
Pronto llegará también el estreno digital de Trauma para que pueda verla mucha más gente. Y ojalá siga encontrando personas con las que conectar.
