Naturópata, actriz, directora de cine y escritora Consulta de terapias con personas en Gaianes Terapia con animales en Muro
Escuela de artes escénicas en Gaianes Contacto: agnesortegaperez@gmail.com|605978361
Decodificación de problemas en tu vida. Si te encuentras en un desequilibrio te ofrezco volver a regresar al equilibrio.
Técnicas:
Facilitación emocional: comunicación empática, encontrar sentimientos escondidos y cómo gestionar su equilibrio, resolución de conflictos.
Facilitación en intuición: lectura del cuerpo con opción a masaje o reiki(con esta lectura hallarás los desequilibrios y bloqueos energéticos de tu vida), lectura de cartas (con esta lectura hallarás los desequilibrios y bloqueos energéticos del pasado, presente y tu futuro).
Opciones: presencial, a domicilio, teléfono, whatsapp y skype.
Prueba, date un tiempo para ti. Elige la técnica que más acorde esté contigo y recuerda, el coste es Aportación voluntaria consciente.
Hi ha projectes que naixen després de mesos de planificació i altres que apareixen quasi sense buscar-los, d’una manera natural, com una extensió de les converses que ja formen part de la vida quotidiana. Així ha nascut La ràdio de Gaianes, un nou podcast creat per Agnès Ortega i Jacob Llopis, mare i fill, amb la il·lusió de compartir un espai diferent, sincer i pròxim.
Este nou projecte veu la llum en 2026 amb un objectiu molt senzill però alhora molt important: entretindre, conversar, reflexionar i crear comunitat des de la naturalitat.
Vivim en una època on moltes vegades tot passa massa ràpid. Xarxes socials plenes de vídeos curts, informació constant, presses i continguts que duren només uns segons abans de desaparèixer. Per això mateix, La ràdio de Gaianes vol recuperar una cosa molt valuosa: el temps per escoltar i compartir.
El programa està conduït per Agnès Ortega, directora de cine, actriu, escriptora i naturòpata, i per Jacob Llopis, jove actor nascut en 2014, que aporta espontaneïtat, humor i una mirada fresca sobre el món. La combinació entre experiència i innocència crea una energia molt especial dins del podcast, fent que cada programa siga diferent i imprevisible.
El format és senzill, però precisament ahí està la seua força. No es tracta d’un programa rígid ni excessivament preparat. És un espai viu, pròxim i humà. Un lloc on es parla d’actualitat, de biologia, d’històries curioses, d’acudits, de preguntes i també de reflexions sobre la vida.
Una de les seccions més personals és “Visió Vital”, on Agnès comparteix idees i pensaments relacionats amb la vida quotidiana, les emocions, la salut natural i la manera en què observem el món. Tot des d’un punt de vista accessible i pròxim, sense pretensions, però amb profunditat.
Jacob, per la seua part, aporta eixa espontaneïtat que no es pot fingir. Els seus comentaris, preguntes i ocurrències fan que el programa tinga moments molt divertits i autèntics. Precisament això és el que dona identitat al projecte: no intentar semblar perfectes, sinó reals.
La ràdio de Gaianes també és una manera de reivindicar els projectes creats des dels pobles, des de la proximitat i des de les ganes de comunicar sense necessitat de grans estructures. Hui en dia, amb un micròfon, una idea i molta il·lusió, es poden crear espais capaços de connectar amb persones de molts llocs diferents.
El nom del programa naix precisament d’eixe vincle amb Gaianes, un lloc que forma part de la seua identitat i des d’on han volgut donar vida a este nou espai de comunicació. El podcast està fet en valencià i aposta per la proximitat, l’humor i la senzillesa com a forma de connectar amb el públic.
A més, el projecte també busca créixer poc a poc en diferents plataformes. Els programes es podran escoltar en Ivoox i Spotify, i també veure en YouTube, amb la intenció d’anar creant una comunitat activa al voltant del programa.
Però més enllà de les reproduccions o els números, el que realment importa és construir un espai on la gent puga sentir-se còmoda. Un podcast que es puga escoltar caminant, cuinant, viatjant o simplement descansant després d’un dia llarg.
En un moment on moltes vegades sembla que tot ha de ser perfecte, ràpid i espectacular, La ràdio de Gaianes aposta per una altra cosa: la conversa tranquil·la, la proximitat i el valor de compartir temps junts.
Este primer programa és només l’inici d’una aventura que esperem que vaja creixent amb el temps. Hi haurà noves seccions, noves idees, convidats, moments improvisats i moltes converses que encara estan per arribar.
També volem que les persones que escolten el programa formen part del projecte. Per això podeu deixar comentaris, preguntes i suggeriments per als pròxims episodis. La idea és que este espai siga cada vegada més participatiu i que cresca junt amb la comunitat.
Des d’ací volem donar les gràcies a totes les persones que doneu suport als projectes independents, locals i creats amb estima. Cada reproducció, cada comentari i cada compartició ajuda molt més del que pareix.
Ara sí… comença esta nova aventura.
🎙️ La ràdio de Gaianes, Programa 1 ja està disponible en:
Ahir, dissabte 16 de maig, va ser un d’eixos dies que costen d’explicar amb paraules perquè es viuen des d’un lloc molt profund. Per fi vam estrenar Zootropolandia i encara continue amb el cor ple de tot el que es va viure dins de l’Auditori l’Estació de Gaianes.
Quan una crea un projecte així, mai sap exactament què passarà. Hi ha nervis, dubtes, cansanci, hores de preparació, assajos, idees que canvien, moments en què sembla impossible arribar… però després arriba el dia de l’estrena i tot cobra sentit.
I ahir va cobrar sentit.
Veure el públic entrant poc a poc, les butaques omplint-se, les mirades d’il·lusió, els nervis de les actrius i de l’actor abans d’eixir a escena… va ser molt emocionant. Però el més bonic de tot va ser veure com el públic entrava dins de l’univers de Zootropolandia.
Van haver rises.
Van haver silencis d’atenció absoluta.
Van haver aplaudiments.
I sobretot, va haver molta connexió.
Per a mi, això és el teatre.
Que durant una estona deixem fora les presses, els problemes o el dia a dia i ens reunim per imaginar, sentir i viure una història juntes.
Després de l’espectacle van arribar les paraules que encara hui continue guardant amb molt de carinyo: “Enhorabona.”
“No perdeu la màgia.”
“Continueu fent espectacles.”
“Dona gust tindre cultura al poble.”
“Feu-ne molts més.”
I sincerament… emociona molt escoltar això.
Perquè darrere de cada projecte hi ha moltíssim treball invisible. I moltes vegades, quan es crea cultura des d’un poble menut, sembla que tot costa un poc més. Però ahir vaig sentir que realment val la pena continuar.
I sobretot, em sent molt orgullosa de les actrius i de l’actor que formen part de Zootropolandia. Perquè més enllà del resultat final, el més bonic és vore les ganes que tenen de continuar creant.
Després de l’obra totes i tots coincidien en una cosa: volen continuar fent teatre.
Volen continuar contant històries.
Volen continuar pujant a un escenari i compartint la seua creativitat, la seua imaginació i la seua màgia.
I això és probablement el regal més gran que pot donar el teatre.
No es tracta només d’aprendre a actuar. Es tracta d’aprendre a expressar-se, a confiar, a crear en grup, a escoltar, a jugar i a sentir-se lliures dins d’un espai segur.
També vull agrair de nou a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gaianes per la facilitat i la predisposició perquè este espectacle s’haja pogut fer en un lloc tan especial com l’Auditori l’Estació.
És un espai que es va inaugurar este mateix febrer i que ha quedat realment preciós. Acollidor, cuidat, amb una acústica molt bona i amb moltes possibilitats per continuar omplint-lo de cultura i d’històries.
I crec sincerament que els pobles necessiten espais així.
Espais on reunir-nos.
On emocionar-nos.
On crear comunitat.
Perquè la cultura no és un luxe. La cultura és una necessitat. I encara més en pobles menuts, on qualsevol activitat cultural pot convertir-se en un punt de trobada, d’il·lusió i de vida.
Ahir, mirant aquell auditori ple i sentint els aplaudiments, vaig pensar precisament això: què bonic és quan un poble aposta per la cultura.
I què bonic és vore persones de diferents edats compartint una mateixa emoció davant d’un escenari.
Zootropolandia ja forma part d’eixos records que es queden guardats molt de temps.
I això només acaba de començar.
---
Ayer, sábado 16 de mayo, fue uno de esos días difíciles de explicar con palabras porque se viven desde un lugar muy profundo. Por fin estrenamos Zootropolandia y todavía sigo con el corazón lleno de todo lo que se vivió dentro del Auditorio La Estación de Gaianes.
Cuando una crea un proyecto así, nunca sabe exactamente qué va a pasar. Hay nervios, dudas, cansancio, horas de preparación, ensayos, ideas que cambian, momentos en los que parece imposible llegar… pero después llega el día del estreno y todo cobra sentido.
Y ayer cobró sentido.
Ver al público entrando poco a poco, las butacas llenándose, las miradas de ilusión, los nervios de las actrices y del actor antes de salir a escena… fue muy emocionante. Pero lo más bonito de todo fue ver cómo el público entraba dentro del universo de Zootropolandia.
Hubo risas.
Hubo silencios de atención absoluta.
Hubo aplausos.
Y sobre todo, hubo mucha conexión.
Para mí, eso es el teatro.
Que durante un rato dejamos fuera las prisas, los problemas o el día a día y nos reunimos para imaginar, sentir y vivir una historia juntas y juntos.
Después del espectáculo llegaron palabras que todavía hoy sigo guardando con muchísimo cariño: “Enhorabuena.”
“No perdáis la magia.”
“Seguid haciendo espectáculos.”
“Da gusto tener cultura en el pueblo.”
“Haced muchos más.”
Y sinceramente… emociona muchísimo escuchar eso.
Porque detrás de cada proyecto hay muchísimo trabajo invisible. Y muchas veces, cuando se crea cultura desde un pueblo pequeño, parece que todo cuesta un poco más. Pero ayer sentí que realmente merece la pena continuar.
Y sobre todo, me siento muy orgullosa de las actrices y del actor que forman parte de Zootropolandia. Porque más allá del resultado final, lo más bonito es ver las ganas que tienen de seguir creando.
Después de la obra todas y todos coincidían en algo: quieren seguir haciendo teatro.
Quieren seguir contando historias.
Quieren seguir subiendo a un escenario y compartiendo su creatividad, su imaginación y su magia.
Y eso probablemente es el regalo más grande que puede dar el teatro.
No se trata solo de aprender a actuar. Se trata de aprender a expresarse, a confiar, a crear en grupo, a escuchar, a jugar y a sentirse libres dentro de un espacio seguro.
También quiero agradecer de nuevo a la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Gaianes por la facilidad y la predisposición para que este espectáculo haya podido realizarse en un lugar tan especial como el Auditorio La Estación.
Es un espacio que se inauguró este mismo febrero y que ha quedado realmente precioso. Acogedor, cuidado, con muy buena acústica y con muchísimas posibilidades para seguir llenándolo de cultura e historias.
Y creo sinceramente que los pueblos necesitan espacios así.
Espacios donde reunirnos.
Donde emocionarnos.
Donde crear comunidad.
Porque la cultura no es un lujo. La cultura es una necesidad. Y todavía más en pueblos pequeños, donde cualquier actividad cultural puede convertirse en un punto de encuentro, ilusión y vida.
Ayer, mirando aquel auditorio lleno y escuchando los aplausos, pensé precisamente eso: qué bonito es cuando un pueblo apuesta por la cultura.
Y qué bonito es ver a personas de diferentes edades compartiendo una misma emoción delante de un escenario.
Zootropolandia ya forma parte de esos recuerdos que permanecen durante mucho tiempo.
Aquest diumenge 17 de maig, Gaianes tornarà a convertir-se en un espai de trobada per a les persones que creuen en una manera més conscient de consumir, de compartir i de viure. El municipi acollirà una nova edició del Mercat de Segona Mà, una iniciativa que amb cada convocatòria continua creixent i consolidant-se com una activitat social, sostenible i familiar molt esperada.
El mercat tindrà lloc al Bar Piscina de Gaianes, de 10:00 a 12:00 hores, i reunirà diferents parades de productes de segona mà, productes de proximitat, artesania i activitats pensades per a tots els públics. A més, aquesta nova jornada comptarà amb la participació de la protectora animal Potes i Arrels de Muro i amb un taller de contacontes conduït per Agnès Ortega.
Més que un mercat, aquesta iniciativa s’ha convertit en una manera d’entendre la convivència i el consum. Un espai on es dona valor a les coses que encara poden ser útils, on es fomenta la reutilització i on es crea una xarxa de participació entre persones del poble i de la comarca.
Donar una segona vida a les coses
Vivim en una societat acostumada a consumir ràpidament. Comprem, acumulem i moltes vegades acabem tirant objectes que encara estan en bon estat o que podrien continuar sent útils durant molts anys més.
Precisament per això, iniciatives com el Mercat de Segona Mà tenen cada vegada més sentit. Perquè reutilitzar no és només una manera d’estalviar diners. És també una manera de reduir residus, de cuidar el planeta i de prendre consciència sobre l’impacte ambiental del consum excessiu.
Cada peça de roba reutilitzada, cada llibre que passa a noves mans o cada objecte que troba una nova oportunitat evita residus innecessaris i contribueix a construir una societat més responsable.
Per això, el mercat de Gaianes no és només un lloc on portar coses que ja no utilitzem. És també un espai on entendre que moltes vegades no necessitem comprar constantment coses noves per donar valor al que tenim.
Consum responsable i sostenibilitat local
Un dels grans objectius del mercat és fomentar el consum responsable i la sostenibilitat des de la proximitat. Apostar per productes locals, per la reutilització i per activitats comunitàries és també una forma de cuidar els pobles i les persones que hi viuen.
En aquesta edició hi haurà també parades de productes de proximitat i artesania, reforçant la importància de donar suport als petits projectes, a les persones emprenedores i als productors locals.
Consumir de proximitat significa reduir transports innecessaris, apostar per productes més sostenibles i ajudar a mantindre viva l’economia local. És una manera de reconnectar amb una forma de consum més humana i conscient.
La participació de Potes i Arrels de Muro
Una de les novetats d’aquesta edició serà la participació de la protectora animal Potes i Arrels de Muro, que instal·larà un estand informatiu durant tota la jornada.
La seua presència donarà visibilitat a la gran tasca que realitzen diàriament moltes persones voluntàries en la protecció, recuperació i cura dels animals abandonats.
A més, serà una oportunitat per sensibilitzar la població sobre la importància de l’adopció responsable, del respecte animal i de la necessitat de construir una societat més empàtica amb tots els éssers vius.
És important recordar que darrere de cada protectora hi ha moltes hores de treball invisible, esforç, dedicació i persones que lluiten perquè molts animals tinguen una vida digna.
Integrar aquesta realitat dins d’un mercat comunitari reforça encara més els valors humans i socials que envolten la jornada.
Un matí també pensat per a les famílies
A les 12:00 hores tindrà lloc una de les activitats especials del dia: un taller de contacontes conduït per Agnès Ortega.
Aquest taller estarà especialment dirigit a xiquets, xiquetes i famílies, creant un espai de participació, imaginació i connexió a través de les històries.
Els contes continuen sent una ferramenta molt poderosa per transmetre valors, despertar emocions i crear moments compartits. En una societat cada vegada més accelerada i dominada per les pantalles, recuperar espais per escoltar, imaginar i compartir paraules és també una forma de cuidar la infància i les relacions humanes.
El taller buscarà oferir una experiència pròxima, participativa i plena de creativitat, convertint el mercat en una proposta encara més completa per a totes les edats.
Fer poble a través de les activitats comunitàries
Hi ha activitats que van molt més enllà del que aparenten. Perquè no es tracta només de muntar unes taules o organitzar un matí d’activitats. Es tracta de crear espais on la gent es trobe, converse, compartisca i torne a sentir el poble com un lloc viu.
El Mercat de Segona Mà de Gaianes està demostrant que les iniciatives senzilles poden tindre un gran impacte social. Activitats així generen convivència, moviment, participació i sentiment de comunitat.
Veure famílies passejant, persones compartint objectes, xiquets participant en activitats i veïnat parlant tranquil·lament és també una manera de recuperar espais humans que moltes vegades es van perdent.
I precisament això és una de les grans riqueses dels pobles: la capacitat de crear xarxa, comunitat i proximitat.
Una invitació oberta a tota la comarca
Des de l’organització es convida tota la població i persones de la comarca a acostar-se aquest diumenge a Gaianes i gaudir d’un matí diferent.
Ja siga per participar amb una taula, descobrir productes de segona mà, donar suport a la protectora, participar en el taller de contacontes o simplement passejar i compartir l’ambient, el mercat està pensat com un espai obert i inclusiu per a totes les persones.
Perquè reutilitzar és cuidar. Compartir és construir comunitat. I donar una segona vida a les coses és també una manera de donar noves oportunitats a la forma en què convivim.
Aquest diumenge, Gaianes tornarà a demostrar que un altre model de consum i de relació amb el nostre entorn és possible. Un model més conscient, més sostenible i més humà.
MUERTE Y SEXO vuelve con nueva temporada, nueva imagen, nueva energía y muchísimas ganas de seguir creciendo, explorando y compartiendo este espacio tan íntimo y personal que poco a poco también se ha convertido en un lugar de encuentro para muchas personas.
Después de un tiempo de reflexión, cambios y experiencias vividas, sentía que el proyecto necesitaba evolucionar. No solamente a nivel visual, sino también a nivel emocional y creativo. Por eso esta nueva temporada llega con una identidad renovada, con una imagen más madura, más intensa y más conectada todavía con la esencia real del podcast.
Muerte y Sexo nunca nació para ser un programa convencional. Desde el principio surgió de una necesidad muy profunda de hablar de temas que muchas veces permanecen escondidos, silenciados o convertidos en tabú. La muerte, el sexo, la mente, las emociones, la salud, la alimentación, la suciedad mental, la energía, la consciencia y todas esas partes de la vida que suelen incomodar, pero que precisamente por eso merecen ser observadas.
A lo largo del camino he descubierto algo muy importante: cuando una se atreve a hablar desde la autenticidad, inevitablemente conecta con otras personas que también sienten la necesidad de cuestionarse cosas, de entenderse mejor y de mirar la vida desde un lugar más consciente.
Por eso esta nueva etapa llega con más motivación que nunca. Porque siento que todavía quedan muchísimos temas por explorar, muchísimas reflexiones por compartir y muchísimas conversaciones que merecen abrirse sin miedo.
El capítulo 1 de esta nueva temporada ya está disponible y habla sobre la suciedad mental, un tema que surgió gracias a la propuesta de Julio, un oyente del programa. Me pareció muy interesante comenzar precisamente por ahí, porque vivimos rodeadas constantemente de ruido, exceso de información, pensamientos repetitivos, ansiedad, saturación emocional y hábitos que poco a poco van contaminando nuestra mente sin que apenas seamos conscientes de ello.
En este episodio reflexiono sobre cómo toda esa acumulación mental puede terminar afectando a la energía, al descanso, a las emociones, a la claridad mental e incluso a la salud física. También comparto pequeñas pautas sencillas que ayudan a empezar a limpiar la mente y recuperar un poco más de equilibrio en el día a día.
Respirar mejor, observar qué se consume, reducir ciertos estímulos, aprender a parar, descansar de verdad o simplemente escuchar el cuerpo son algunas de las ideas que aparecen en este primer capítulo.
Y esto no ha hecho más que empezar.
Esta temporada llega con muchísimas ganas de seguir profundizando en temas humanos, incómodos, curiosos, emocionales y hasta contradictorios. Porque precisamente ahí, en lo que normalmente se evita mirar, es donde muchas veces aparecen las reflexiones más importantes.
También quiero agradecer profundamente a todas las personas que han escuchado el podcast desde el principio, que han compartido episodios, enviado mensajes, propuesto temas o simplemente acompañado en silencio. Todo eso ha ayudado muchísimo más de lo que parece.
Incluso recientemente llegó una sorpresa muy bonita: descubrir que Muerte y Sexo había entrado en el Top 100 de Apple Podcasts en España. Algo que sinceramente jamás imaginé cuando este proyecto comenzó. Y aunque los números nunca deberían ser lo más importante, sí es emocionante sentir que este espacio está llegando cada vez a más personas.
Ahora empieza una nueva etapa con más ilusión, más claridad y más ganas de crear contenido auténtico, reflexivo y diferente.
Y como siempre, este podcast sigue abierto a nuevas propuestas, ideas y temas que apetezca explorar. Porque una gran parte de la esencia de Muerte y Sexo también nace de esa conexión y de esa interacción constante.
Hi ha projectes que naixen poc a poc, quasi sense fer soroll… i de sobte, un dia, prenen forma i es converteixen en una experiència que mereix ser compartida. Això és exactament el que ha passat amb Zootropolandia, el nou espectacle de l’Escola d’Arts Escèniques de Gaianes.
El pròxim dissabte 16 de maig a les 19h, a l’Auditori l’Estació de Gaianes, obrirem les portes a un món molt especial. Un món que, encara que puga semblar salvatge, parla molt de nosaltres.
Zootropolandia no és només una obra de teatre. És un procés. És aprenentatge. És joc. És observació. És créixer.
Durant setmanes, hem estat treballant amb l’alumnat des de diferents llocs: el cos, la veu, la imaginació… però sobretot des de la llibertat de crear. No es tracta només d’interpretar un text, sinó d’entendre què hi ha darrere, de donar-li vida i de fer-lo propi.
En este cas, ens hem endinsat en un univers animal. Però no és un univers qualsevol. És un espai on conviuen instints, emocions, jerarquies, curiositat… i moltes preguntes. Un espai que, sense dir-ho explícitament, ens parla també de la nostra realitat.
El treball amb personatges animals ens permet jugar des d’un altre lloc. El cos canvia, la mirada canvia, l’energia canvia. I això, en escena, és màgic. Perquè els xiquets i xiquetes no només interpreten… transformen.
I ahí està la clau de tot.
Des de l’Escola d’Arts Escèniques de Gaianes, treballem amb una idea molt clara: el teatre no és només un resultat final. És tot el camí que hi ha fins arribar ahí. És el que passa en cada assaig, en cada prova, en cada error i en cada descobriment.
Zootropolandia és el reflex d’eixe camí.
És una proposta que naix en un poble menut, però amb una energia molt gran. Una escola xicoteta, sí, però amb moltes ganes de fer, de crear i de compartir cultura.
I això no seria possible sense el suport del poble i, en este cas, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gaianes, que fa possible que este tipus de projectes tinguen un espai on créixer i mostrar-se.
Per això, este espectacle és també una invitació.
A vindre.
A mirar.
A deixar-se sorprendre.
Perquè hi ha coses que no es poden explicar del tot amb paraules. Cal viure-les.
Zootropolandia és una d’elles.
📅 Dissabte 16 de maig
🕖 19h
📍 Auditori l’Estació – Gaianes
Des de Gaianes, obrim la porta a este univers… t’atreveixes a entrar?
El pasado domingo, con motivo del Día de la Madre, estrené el cortometraje Súper poderes, una pequeña pieza protagonizada por Alicia Senabre junto a su hijo Darío Bravo. El guion es de la propia Alicia Senabre y he tenido el placer de dirigirla.
Este cortometraje nace de algo muy cotidiano: cómo, a veces, nos perdemos en la vorágine del día a día. La rutina, la inercia, el estrés, las responsabilidades… deberes, compras, preparar comidas, cenas… todo lo que implica sostener una vida. Y en medio de todo eso, sin darnos cuenta, se nos puede olvidar algo muy sencillo pero muy importante: estar.
Aunque la historia se centra en una madre, en una mamá, en realidad es algo que se puede extrapolar a todo tipo de relaciones: a los papás, a las mujeres, a los hombres, a las parejas, a compañeros y compañeras de trabajo, del colegio… A cualquier vínculo en el que el tiempo compartido y la presencia marcan la diferencia.
Porque cada persona es como es. Cada una vive y siente a su manera. Y quien todavía está un poco despistado o despistada en ese camino, no pasa nada. Todo forma parte del proceso. Hay que respetar los tiempos, las etapas, las formas de madurar y de entender la vida.
Con Súper poderes he querido celebrar el Día de la Madre poniendo en valor todo eso que muchas veces pasa desapercibido. Esas mamis que parecen tener superpoderes para llegar a todo, para sostener, para cuidar, para estar incluso cuando están cansadas. Aunque, como decía, esos “súper poderes” en realidad viven en muchas más personas de las que a veces reconocemos.
Esta historia surgió hace un par de años, y ha sido muy bonito poder compartirla ahora, en un día tan significativo.
El cortometraje ya está disponible en YouTube (te dejo el enlace aquí abajo), y espero de corazón que lo disfrutes, que te remueva algo, o simplemente que te haga parar un momento.
